FEMMES COMBATIVES DU XIXè SIÈCLE

LOUISE MICHEL (1830-1905)
 

Institutrice, journaliste, et féministe, elle défend l’idée que la place des femmes dans l’humanité «ne doit pas être mendiée, mais prise». Pendant la Commune, elle anime le Club de la Révolution et participe aux combats tout en étant ambulancière. Arrêtée, elle est condamnée à la déportation en Nouvelle-Calédonie en 1871. Elle s’occupe alors de l’instruction des Canaques (la population indigène) et se rapproche des mouvements anarchistes. De retour à Paris grâce à une amnistie en 1880, elle poursuit ses combats pour l’égalité sociale et elle est condamnée à six ans de prison suite à une manifestation parisienne en 1883. De 1890 à 1895, elle s’occupe d’une école anarchiste à Londres. Elle est restée dans l’histoire sous le nom de « Vierge rouge ».
 
 

     HUBERTINE AUCLERT (1848-1914)
 
Journaliste, écrivaine et militante féministe  française, Hubertine Auclert s’est battue en faveur de l’éligibilité des femmes et de leur droit de vote. Elle devient la première militante française à se déclarer «féministe». Le 13 février 1881, elle lance La Citoyenne, un journal qui, plaidant avec force pour la libération féminine reçoit le soutien de l’élite du mouvement féministe. Hubertine Auclert innove encore en réclamant la féminisation de certains mots (témoin, avocat, député, etc.). « Quand on aura révisé le dictionnaire et féminisé la langue, chacun de ses mots sera, pour l’égoïsme mâle, un expressif rappel à l’ordre ».  Le 24 avril 1910 elle se présente comme candidate aux élections législatives mais leur candidature n’est pas retenue. Elle a poursuivi son activisme jusqu’à sa mort.

 

Aportació realitzada per: Carles Ramírez

DONES I CIÈNCIA

En aquesta setmana de la Ciència, posem nom i veu a les dones oblidades.


Clica a les imatges per a accedir als articles complets.



EMMY NOETHER, MARE DE L'ÀLGEBRA ABASTRACTA.

"Fou una de les grans ments matemàtiques del segle XX. Considerada la mare de l'àlgebra abstracta, els seus treballs van obrir camins nous que marcaren la trajectòria seguida per les matemàtiques contemporànies(...). Malgrat tot, a Emmy Noether se li va negar durant tota la seva vida un lloc de feina digne a la Universitat per la única raó de ser dona".



10 EXPERTES MATEMÀTIQUES QUE VAN PASSAR A LA HISTÒRIA.


El 19 de març de 2019, Keslulla Uhlenbeck, va guanyar el prestigiós premi Abel. Va ser la primera dona en conseguir-ho.


En aquest article, es fa un homenatge la 10 de les dones matemàtiques que van passar a la història.


LA HISTÒRIA D'UNA INJUSTÍCIA: MILEVA MARIC

A l'ombra d'Albert Einstein, Mileva Manic tot i contribuir de manera significativa al seu treball cientific, no li ha estat mai reconegudes les seves aportacions.


Aportació realitzada per: Josep Maria Juan

MISSATGES VIOLETES

Reivindiquem el dia 25 de novembre i les seves víctimes amb un llaç que fem entre totes i tots.


Els alumnes de 4tESO han coordinat l'activitat repartint les notes adhesives a tots els alumnes durant el patí per a que poguessin posar els seus missatges.


Moltes gràcies.

Activitat coordinada per: Júlia Falgàs i Meritxell Sanglas

CARTELLS PER A REIVINDICAR EL 25 DE NOVEMBRE

 


Cartells realitzats pels alumnes de 4rt VIP.

Activitat coordinada per: Meritxell Sanglas

PARLANT DEL 25N

Els alumnes de quart ESO de l'optativa FEM VÍDEO, responen a les preguntes sobre el significat del 25N. Amb l'Eva Cordova i en Roger Vila com a protagonistes.

 


 

Activitat realitzada per: Alumnes 4t ESO, Optativa Fem vídeo.

Activitat coordinada per: Anna Solà

EL SUFRAGI FEMENÍ

    El dret de les dones a votar es va convertir en una de les primeres lluites femenines. Les dones reclamaven tant el dret de poder votar als representants públics com també poder presentar-se com a candidates.

    El moviment feminista a favor del sufragi femení, conegut com a “moviment sufragista”, va néixer formalment en 1848 amb el "Manifest de Seneca Falls", la primera convenció pels drets de la dona organitzada en Estats Units.

    Durant un segle, el moviment sufragista es va anar organitzant i es va anar expandint per tot el món, aconseguint que diferents països aprovessin per llei el dret de les dones a votar.

    Cent anys després del "Manifest de Seneca Falls", el sufragi femení va ser reconegut com a un dret fonamental a la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.


 Aportació realitzada per: Magüy González
                                                

MICROMASCLISMES

Segurament ens preguntarem: que són els micromasclismes?. El fet que siguin micro els fa menys importants? La resposta a la segona pregunta és NO


El micromasclisme és el masclisme normalitzat socialment. Així, és consideren micromasclismes tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes o dones que contribueixen a la dominació i violència contra les dones en la vida quotidiana.


A diferència d’altres formes de violència masclista que poden ser socialment condemnades i denunciades habitualment, aquestes pràctiques, més subtils, que reflecteixen i fomenten la desigualtat entre homes i dones són legitimades per l’entorn social, com per exemple alguns bars o restaurants només tenen el lloc on canviar al bebè en el lavabo de dones o al treball alguns cops la dona cobra menys que l’home per fer el mateix treball. Aquests petits comentaris o gestos poden provocar que hi hagi més desigualtat entre homes i dones.

 



En aquest enllaç podeu llegir un article molt interessant: "No juegas tan mal al baloncesto... para ser una mujer".

Aportació realitzada per: Magüy González

                                                                  

JA FA VUITANTA SET ANYS

El 19 de novembre de 1933 les dones espanyoles votaren per primera vegada en les segones eleccions de la Segona República. Però, per tal que aquell dia milers de dones pogueren exercir per fi un dels drets fonamentals de la democràcia, primer va ser necessari recórrer un llarg camí.


Fes clic a la imatge per accedir a l'article complet.

Aportació realitzada per: Meritxell Sanglas

                                                         

INSTAL.LACIÓ 25 N

Els alumnes d'Arts escèniques i dansa de 4ESO, han realitzat aquesta instal.lació amb la col.laboració de la Regidoria de Dinamització Comunitària i Participació Ciutadana de l´Ajuntament de Castell-Platja d´Aro.



Els alumnes de 4t Arts Escèniques i Dança.

Activitat coordinada per: Júlia Falgàs

                                                             

SABINA MUCHART. LA PRIMERA FOTÒGRAFA DE GUERRA

Sabina Muchart (1858-1929), una olotina que va viure a Màlaga, ha estat descoberta com la primera dona que va fer fotografia bèl·lica al món. Fa poc el fotògraf i historiador cordovès Antonio Jesús González va descobrir la fotografia feta per l'olotina a la tardor del 1893 al fort de Rostrogodo a la perifèria de Melilla, i poc més tard Eduardo del Campo, periodista del diari El Mundo, ho va difondre. No obstant això, l'obra de l'olotina ja era reconeguda i estudiada a Màlaga on va retratar els esdeveniments de les primeres dècades del segle XX. Corrides de toros, naufragis i el dia a dia de la capital andalusa conformen la ingent obra d'una noia que va néixer i créixer a Olot i va viure a Màlaga per retratar-la. 

 


Pots llegir més sobre la vida de la fotògrafa fent clic en aquest enllaç.

Aportació realitzada per: Meritxell Sanglas

          

25 DE NOVEMBRE

El 25 de novembre va ser declarat Dia internacional contra la violència de gènere durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l'any 1981.

En aquesta trobada, les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques. 


Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes i activistes polítiques Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, van ser assassinades per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats el 25 de novembre de 1960. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc. Adela (Dedé) Mirabal va ser l’única germana que va sobreviure i va morir el 2014 a Bèlgica als 88 anys. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

PLATJA D'ARO CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

L'ajuntament de Platja d'Aro ens proposa aquestes activitats contra la violència masclista durant aquest més de novembre.