QUARANTA-CINC

La xifra de dones víctimes de violència masclista ascendeix a 45 en el 2020. L’altra cara d’aquesta dada són els 26 menors que han quedat orfes en acabar l’any.

 

 

Vídeo homenatge realitzat pels alumnes de l'IES Valle del Azahar. Estación de Cartama.


LOUJAI AL-HATLHUL. ACTIVISME PACÍFIC


L'activista Loujain AL-Hatlhul ha estat  condemnada a 5 anys y 8 mesos de preso.

Al-Hathlul es va convertir en un personatge conegut a l'Aràbia Saudita per encapçalar una campanya a favor que les dones poguessin conduir i contra el sistema de tutela masculí al regne alauita. Fins al juny del 2018, va ser il·legal que les dones conduïssin a l'Aràbia Saudita, l'últim país al món a prohibir-ho. 

 

CLICA EN AQUEST ENLLAÇ PER A AMPLIAR LA NOTICIA

EPICENTRE PIONERES

El tetre Nacional de Catalunya rescata de l'oblit algunes veus femenines fonamentals per comprendre millor la nostra herència cultural.

A les històries del teatre català d’abans de la Guerra Civil, no hi figuren gaires noms d’escriptores. Bona part de les dramaturgues més brillants van tenir carreres d’una notable brevetat, sovint per causes biogràfiques que les van allunyar dels escenaris. En força casos, a més, van decidir signar amb pseudònims masculins per esquivar els imperatius morals de la seva època.Moltes d’aquestes autores van destacar en àmbits creatius tan diversos com la música, les arts plàstiques, la literatura, el periodisme o el teatre, i vanteixir sòlides complicitats amb altres artistes coetànies dins i fora de la cultura institucional, cosa que va propiciar que a l’època arribessin a tenir sovint una incidència molt destacada. Tot i així, i força sovint també, els entorns culturals més o menys oficials van afanyar-se a desdibuixar o oblidar el seu llegat, fins al punt que moltes de les obres d’aquestes creadores han estat «redescobertes» bastant recentment, gràcies a l’esforç i tenacitat d’algunes iniciatives que comencen a veure reconegudala seva tasca tan necessària com de vegades invisible.


Informació: Dossier premsa TNC Epicentre pioneres.


PER A MÉS INFORMACIÓ, CLICA EN AQUEST ENLLAÇ

TEATRE PER A LA IGUALTAT

Els alumnes de 3r ESO han vist l'obra "Aprenent a estimar". Una sèrie de microrelats realitzats per la companyia Impactat teatre que ens parlen sobre la igualtat de gènere.






ANA ORANTES. EL TESTIMONI QUE VA CANVIAR LA HISTÒRIA SOBRE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA


Avui fa 23 anys del testimoni a la televisió (Canal Sur) de la dona que va remoure consciències envers la violència masclista. El seu marit la va assassinar cremant-la viva el 17 de desembre de 1997.

 

El seu cas va remoure la consciencia social i política sobre el problema del maltractament i va donar per a una sèrie de reformes legislatives, judicials i assistencials que es van anar realitzant per part dels diferents governs i que va permetre, 8 anys més tard, l’aprovació de la primera llei integral contra la violència de gènere.

 

 CARTA DE RAQUEL ORANTES A LA SEVA MARE

Hola, mamá.

Te escribo en la distancia y pasado el tiempo, pero con la esperanza de que mis palabras lleguen de alguna manera a ti.

Hace ya 20 años que te arrancaron de nuestras vidas. Un desgraciado 17 de diciembre que ha marcado nuestras vidas de tu ausencia y ha llenado de lágrimas cada día. Me gustaría decirte que tu testimonio, ese con el que rompiste un silencio para denunciar un matrimonio de más de 40 años de maltrato, ha quedado marcado en la memoria de un país que hoy en día te recuerda; que muchas mujeres ven reflejado su dolor en tu dolor; que gracias a ese acto de valentía impulsaste, por fin, la creación de una ley integral contra la violencia de género; y que, en muchos casos, denuncias como la que tú realizaste no quedan impunes.

Me gustaría contarte que ni una mujer más ha tenido que abandonar su hogar, como lo hacías tú cuando tu agresor rompía en cólera, con todos nosotros avanzando delante de tu partida. Me gustaría contarte que las sentencias son justas, que los jueces no las siguen “interpretando”. Que al igual que tú, ninguna mujer tiene que convivir con su maltratador, que ninguna mujer, aunque haya roto la relación, tiene que vivir con el miedo de que en cualquier momento su agresor entre en casa. Que ningún hijo o hija tiene que permanecer alerta en sus sueños como lo hacíamos nosotros.

Aún recuerdo con angustia cómo, ante cualquier ruido, me levantaba con ese bate de béisbol que antaño sirvió para el juego, y que transformé en un arma de defensa. Con el número de la policía siempre a mano. Con la desazón de dejarte en muchos momentos sola porque tenía que trabajar. Tu angustia era la mía, cada mañana y cada noche.

Me encantaría decirte que todo ha cambiado. Que hay voluntad política, que las movilizaciones sociales son a una, y que todas las personas que trabajan para que se erradique la violencia hacia la mujer han conseguido avanzar. Ojalá decirte que hoy en día hijos e hijas de mujeres valientes como tú no somos los grandes olvidados de la barbarie.

Desearía contarte que nos protegen, que ya ningún niño ni niña llora en silencio su desgracia, acurrucados como lo hacía yo en la soledad gris y triste de su habitación. Que esos críos ya no son maltratados, mutilados psicológicamente, arrancados de sus hogares, asesinados en muchos casos...

Pero, mamá, eso no es así. Las víctimas, palabra que no me gusta porque somos supervivientes de la violencia -y tú lo sabes mejor que nadie-, siguen siendo las mismas. Siguen asesinando con impunidad; seguimos siendo, desgraciadamente, ciudadanas de segunda; y ley, hoy por hoy, no ha conseguido todo lo que debería.

Sabes que nuestras vidas, como hijos, nunca ha sido fácil. Presenciamos demasiadas peleas y agresiones; muchas de ellas, en carne propia. Sufrimos tanta hostilidad y desprecio de una persona que, se suponía, te quería, nos quería, pero que nos consideraba tan sólo objetos de su dominio, juguetes que manejaba a su antojo. Un ser destructor, autoritario, frío y agresivo en casa, pero gentil y agradable de puertas para afuera. Como decía tu padre, mi abuelo, un “candil de puerta ajena”. Alguien que no mostraba su verdadera faceta, alguien a quien desde bien pequeña no he tenido más que miedo, pavor y, aún sin saber muy bien por entonces su significado, desprecio.

Desprecio por todos esos malos gestos contigo y con nosotros, por esas agresiones que jamás nadie debe recibir de un padre o de un marido. Nuestra infancia se reduce a aquella que disfrutamos a ratos a tu lado, cuando él, a quien no considero padre, se alejaba. Esas temporadas en las que permanecía fuera varios meses, VIVÍAMOS, respirábamos, corríamos por las calles, sin el temor de que llegara. Disfrutábamos tanto... ¿verdad, mamá? De nuestra complicidad, de nuestras escapadas al centro de Granada. También recuerdo las visitas a tu madre, nuestra abuela, la que nos comía a besos y nos contaba historias; a la que veíamos y disfrutábamos tan poco... Un aislamiento impuesto que te separaba de todos aquellos a los que queríamos y que nos querían: tíos, abuelos, hermanos...

Te echo tanto de menos, mamá. Me haces tanta falta... En mis decisiones, en mi camino, en mi vida. Has sido y serás la mujer mas valiente y honesta que he conocido. Me has inculcado valores, y me has educado desde el respeto y el cariño. Has sido capaz de sacar adelante a tus 8 hijos, y has logrado que seamos hombres y mujeres de bien, como tú siempre has querido. Con el orgullo de un apellido, ORANTES, que significa todo.

Cuanto daría, mamá, por que siguieras aquí. Me imagino cuántas veces levantaste tu mirada hacia ese arco de Elvira que vio tu infancia y adolescencia pasar, cuántas veces te perdiste por las callejuelas de Granada. Cuántas veces bebiste en esa fuente que antaño calmaba la sed de los comerciantes que convivían en una calle ahora tan diferente... Cuántas te quedaste rendida, dormida cerca de la pequeña tienda que tu madre regentaba para sacaros a ti y a tus 5 hermanos adelante. Cuántas noches en vela perfilando las mantillas que lucen las mujeres en Semana Santa, cosiendo para poder llevar ese vestido de domingo que soñabas. Tan coqueta y femenina, tan llena de energía. Cuántas ilusiones acogería tu alma, cuántas añoranzas y risas derrochaste en esos tiempos en los que eras solo esa niña que crecía ajena a la desdicha y la sinrazón de su futuro. Cuánto daría por haberte librado de tanto sufrimiento.

A veces recorro la calle Elvira, donde naciste, y el barrio en el que te criaste, y cada vez lo disfruto más. Antes me inundaba la tristeza, pero ahora te imagino y me llenas el alma de tanto amor y tanta dicha de haberte tenido en mi vida que por un momento siento que estás aquí y sigues a mi lado. Mujer valiente donde las haya, mujer con principios. Ojalá estuvieras aquí para poder escribir ese libro que querías, porque como tú decías, tenías experiencias para hacerlo. Te extraño cada día, estás en mí y eso me consuela pero daría mi vida por otro último abrazo tuyo. Te echo de menos y siempre estás en mi pensamiento y en mi corazón. Hasta que nos volvamos a encontrar... Te quiero, mamá.

 

LA CIÈNCIA EN LILA: LYNN MARGULIS

 L'Amira de 1rESO, ens torna a portar una nova biografia d'una dona científica.



Nom
: Lynn Margulis

Nacionalitat: nord-americana

Naixement: 5/3/1938

Mort: 2011

Disciplina: biòloga cel·lular( estudi de les cèl·lules)

 

Importància: coneixement de la teoria endosimbiòtica

 

Què és la teoria endosimbiòtica: afirmació de que les cèl·lules eucariotes són una evolució de les cèl·lules procariotes, a través de la sibiogènesis: la cèl.lula procariota fagocita una cèl.lula que utilitza oxigen per obtenir energia, i dona lloc a una cèl·lula eucariota animal, i per ser vegetal, també ha de fagocitar una altra capaç de fer la fotosíntesi.

 
Anècdota: també ha classificat amb K.V Schwartz els cinc regnes en dos de grans; els bacteris i eucariotes.
 
 

 
Activitat realitzada per: Amira Bouaa Samsah 1r-F
Activitat coordinada per: Olga Abellà

LA CIÈNCIA EN LILA: EMMA HODCROFT

Sóc una alumna de 1r d'ESO i una apassionada per  les Ciències Naturals, és per aquest motiu que vull fer la meva aportació i participar assíduament en aquest blog, fer visibles totes aquestes dones que han fet i que fan aportacions importants i no les coneixem però que es mereixen aquest reconeixement  tant per l'esforç que hi han dedicat com per les ganes que tenen  d'arribar i assolir el seu objectiu

Amira Bouaa Samsah 1r-F

 

 


EMMA HODCROFT

 

                                   BIOGRAFIA:


Nacionalitat:Suïssa.

Naixement: 28/7/1986

Disciplina: Epidemiòloga molecular ( estudi de les epidèmies)

Importància: ha desenvolupat un programa informàtic que rastreja mutacions i cadenes de transmissió del SARS-COV-2 i altres virus.

Anècdota: va començar  a programar quan tenia 15 anys, cosa que no ha deixat de fer fins a dia d’avui, ara té 34 anys.
 
 


Activitat realitzada per: Amira Bouaa Samsah 1r-F
Activitat coordinada per: Olga Abellà