A les històries del teatre català d’abans de la Guerra Civil, no hi figuren gaires noms d’escriptores. Bona part de les dramaturgues més brillants van tenir carreres d’una notable brevetat, sovint per causes biogràfiques que les van allunyar dels escenaris. En força casos, a més, van decidir signar amb pseudònims masculins per esquivar els imperatius morals de la seva època.Moltes d’aquestes autores van destacar en àmbits creatius tan diversos com la música, les arts plàstiques, la literatura, el periodisme o el teatre, i vanteixir sòlides complicitats amb altres artistes coetànies dins i fora de la cultura institucional, cosa que va propiciar que a l’època arribessin a tenir sovint una incidència molt destacada. Tot i així, i força sovint també, els entorns culturals més o menys oficials van afanyar-se a desdibuixar o oblidar el seu llegat, fins al punt que moltes de les obres d’aquestes creadores han estat «redescobertes» bastant recentment, gràcies a l’esforç i tenacitat d’algunes iniciatives que comencen a veure reconegudala seva tasca tan necessària com de vegades invisible.
Informació: Dossier premsa TNC Epicentre pioneres.
PER A MÉS INFORMACIÓ, CLICA EN AQUEST ENLLAÇ
